Projectes d'obra:

En ocasions, el projecte d'una construcció pot exigir la instal·lació de materials que és cabdal que quedin ben situats dins de l’estructura constructiva de l'edifici. En aquest cas, normalment, haurem de realitzar l’aixecament dels elements estructurals bàsics, per exemple, els pilars i forjats per tal d'aconseguir un document que ens mostri l’estat real de l’obra (plànol as build) per, posteriorment, ajustar el projecte arquitectònic sobre la cartografia as build, tenint en compte els constrenyiments que ens indiqui el constructor. Quan el projecte arquitectònic està ajustat al plànol as build ja podem replantejar qualsevol element constructiu delineat en el plànol.

Aixecament topogràfic urbà:

Per poder projectar la reurbanització d'un carrer cal conèixer l'estat real previ d'aquesta via tot esbrinant les condicions de l'enllumenat, les trapes, i els registres, entre d'altres, ja que aquests elements s'hauran de tenir en compte en el nou projecte. També hi ha d'altres elements, com els marxapeus dels edificis i els carrers adjacents, que són condicionants ja que s'hauran d'integrar o bé modificar d'una forma harmònica al nou projecte. És també habitual que la cartografia hagi de ser compatible amb els SIG de l’ajuntament, per tant, normalment fem una xarxa utilitària local, aixecada amb GPS (RTK / VRS).

Aixecament topogràfic mixt:
Quan cal implantar una gran obra viària en l'extraradi d'una ciutat és important tenir un coneixement previ de l'estat del terreny i dels vials, ja que d'altra manera seria impossible abordar la reurbanització, l'emplaçament dels elements estructurals, l'encaix de nous vials, avaluar les aigües d'escorrenteria, entre d'altres estudis dels quals dependrà,l'èxit de la infraestructura.

Aixecament topogràfic històric:

En la vida útil d'un edifici, aquest a l'igual que els seus habitants, viu una evolució, pateix ampliacions, modificacions d'envans, accidents o malalties estructurals i, fins i tot, pot adoptar usos diferents depenent del moment històric. En l'exemple mostrat a mà dreta, el propietari d'una finca té la intenció d'instal·lar un ascensor per poder aprofitar un soterrani que es va construir a mode de refugi defensiu durant la Guerra Civil. Per dur a terme el projecte el primer que cal saber és la profunditat i la localització del refugi respecte de la planta de l'edifici.

Aixecament topogràfic de parcel·la:

Les parcel·les, per més petites que siguin, sovint requereixen d'un estudi topogràfic. La construcció d'un edifici o un mur no només s'ha de regir per l'orografia del terreny sinó que també per les normatives dels ajuntaments que alhora es basen en aspectes dimensionals de la mateixa parcel·la. La seva delimitació sovint condueix a conflictes veïnals. Aquí és on intervé la recerca històrica i l'adaptació a les cartografies  i plans urbanístics vigents.

Projecte de paisatgisme:

Quan es realitza una actuació a una zona verda o a un espai natural sovint cal preservar al màxim el medi tal i com està. Per exemple, el fet de respectar la forma del terreny o la massa vegetal. Una cartografia detallada permet a l’enginyer o biòleg encarregat del projecte determinar quins arbres són o no d’especial interès, i per tant, poder preservar-los o replantar-los en un altre lloc. L’elaboració de Models Digitals del Terreny (MDT o DTM) permeten una major interpretació del terreny.